Ets mare? Ets filla? Has sentit mai unes ganes
boges de dir-li a la teva mare com l’estimes? Doncs, aquest conte il·lustrat
ens regala a cada pàgina una manera diferent de fer-ho possible. És molt més
que un típic conte ensucrat, més que una crep de melmelada de maduixa! És un
acte de sinceritat aparentment infantil però universal al cap i a la fi.
Diu: “Saps què, mare? La lluna té uns calaixos
on es guarden els somnis”. T’atreveixes a somniar amb nosaltres?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada